Jardins del Palau Robert i Palau

dimecres, d’abril 15, 2026

Jardins del Palau Robert i Palau

El Palau Robert i els seus jardins van ser la residència familiar de Robert Robert i Surís, primer marquès de Robert, fill de Torroella de Montgrí. El financer Robert Robert va adquirir els xalets d’en Salamanca, situats a la cantonada del passeig de Gràcia amb l’avinguda Diagonal, i els va enderrocar per construir-hi la seva residència privada.

El projecte el va dur a terme l’arquitecte francès Henri Grandpierre, i les obres van ser dirigides entre 1898 i 1903 per l’arquitecte Joan Martorell i Montells. El jardí va ser dissenyat pel jardiner municipal Ramon Oliva, i les palmeres procedien de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888.

Robert Robert va morir l’any 1929, i la seva família va posar el palau en venda l’any 1934.

L’any 1936, l’arquitecte Francesc de Paula Nebot, per encàrrec del següent marquès de Robert, va projectar un nou edifici al solar que ocupava el palau. Havia d’acollir un hotel, un saló de festes, un teatre, un cabaret i un frontó, però el projecte no va prosperar. Aquell mateix any, el conseller primer Josep Tarradellas va convertir el Palau Robert en seu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Un cop acabada la Guerra Civil, la família Robert va recuperar la propietat i, l’any 1944, novament es va plantejar la construcció d’un hotel i d’una sala d’espectacles, projecte que tampoc no es va dur a terme.

Ja en temps de recuperació democràtica, l’any 1981, la Generalitat de Catalunya va adquirir l’edifici, els jardins i les dependències annexes. El novembre de 1997 va reobrir les portes amb el nom de Palau Robert com a centre d’exposicions, publicacions, actes, concerts i altres activitats culturals.

L’any 2003, l’arquitecta Sílvia Farriol va remodelar les antigues cotxeres i el jardí. Les dependències destinades a guardar els vehicles dels antics propietaris es van convertir en dues sales polivalents. També es va enderrocar el mur del carrer Còrsega, que va ser substituït per una reixa que permet veure el jardí des del carrer.

L’edifici és d’estil neoclàssic, construït amb pedra extreta del massís del Montgrí. Cada façana presenta una composició diferent. Consta de semisoterrani, planta baixa, planta noble, àtic i terrat transitable, i disposa de dos accessos: un orientat al jardí posterior i un altre, el principal, orientat al passeig de Gràcia.

A la façana que dona al jardí hi ha actualment un escut de la Generalitat de Catalunya, però originàriament hi figuraven les armes de la família Robert.

Als jardins del Palau s’hi poden trobar nombroses espècies d’arbres centenaris i plantes exòtiques, com ara una falguera procedent de Tasmània, així com un nesprer, un castanyer d’Índies, xiprers, plàtans, arbres de l’amor, magnòlies, entre d’altres.