El Palau del Parlament de Catalunya

L'edifici del Parlament de Catalunya (1716-1746), és un edifici de rajola vermella i pedra de Montjuïc. Va ser projectat a inicis del segle XVIII per l'enginyer militar flamenc Joris Prosper van Verboom (1665-1744), arran de la caiguda de Barcelona l'any 1714 en la guerra de Successió.
Aquests murs van ser aixecats per a esdevenir un magatzem d'armes i material de guerra i formaven part de la ciutadella militar que va construir Felip V per a controlar els ciutadans de Barcelona l'any 1716.
Actualment, es pot apreciar el predomini dels esgrafiats noucentistes de l'arquitecte municipal de Barcelona Pere Falqués (1850-1916), fets quan l'antic arsenal es va convertir en palau reial l'any 1889, i dues ales laterals, construïdes pel mateix arquitecte i annexades l'any 1915, decorades amb vint-i-vuit bustos d'artistes catalans quan el recinte es va convertir en museu municipal d'art l'any 1900. El 1932 l'Ajuntament de Barcelona va cedir l'edifici perquè fos la seu del Parlament de Catalunya.

L'escala d'honor (1892-1930) enllaça l'antiga planta dels carruatges de l'arsenal d'armes amb la planta noble del Parlament. El marbre blanc dels esglaons i la balustrada ressalten la majestuositat de l'antic palau reial. 
A l'esquerra del vestíbul hi ha uns armariets creats l'any 1932, on antigament els diputats del Parlament guardaven els barrets abans de pujar a la planta noble per a accedir al Saló de Sessions.
L'escala d'honor està coberta per una extraordinària claraboia d'estil modernista de fusta, ferro forjat i vidres decorats del mestre Martí Carbonell i el pintor decorador Pere Graner, segons el disseny de Pere Falqués.

Saló dels Canelobres (1890-1932), dissenyat per Pere Falqués, té com a element principal vuit canelobres de bronze decorats amb una barreja d'elements vegetals i animals.
La decoració va ser coordinada per l'arquitecte Josep Goday i el decorador Santiago Marco, dies abans que l'edifici s'utilitzés per primera vegada com a seu del Parlament.
El Saló presenta una decoració mural en grisalla i vint-i-quatre figures al·legòriques de la pau i la justícia de la mitologia grecoromana.

Rotonda (1889-1900) és el creuer central de l'edifici del Palau, de forma octogonal i coronat per una cúpula recoberta interiorment per una claraboia de fusta i vidre, obra de Santiago Marco.

Estucat de diferents colors que formen figures geomètriques d'estil art déco, provenen dels tallers Vilaró i Valls.
Saló Rosa (1889-1900), en època del palau reial, l'arquitecte Falqués va pensar que havia de ser el saló de festes. Hi ha deu columnes decoratives, a la part inferior de les columnes es troben els festejadors, pedrissos que servien per a seure-hi i conversar.

Sala 4 i passadís de les sales de comissions (1889-1900), estava destinada a escollir en època del palau reial, a final del segle XIX, el despatx de la reina regent d'Espanya Maria Cristina d'Hasburg-Lorena. Com a Parlament de Catalunya, el 1932, hi tenen lloc les reunions del govern català republicà.

Sala Gris (1889-1900), amb pilars de marbres grisos i conglomerats, treball de l'arquitecte Pere Falqués.
Des d'aquest espai es pot accedir a l'actual sala de premsa, construïda el 2010.

Saló de Sessions (1933), es va instal·lar en l'espai rectangular que Pere Falqués havia previst per al Saló del Tron. Les obres d'adequació, coordinades per Santiago Marco, van donar l'actual disposició en hemicicle l'any 1933.

Despatx presidencial (1932). Al sostre hi ha l'ornamentació creativa i característica de l'obra de Pere Falqués.

A sobre de la porta principal està l'escut de la Generalitat, fet sota la direcció del decorador Santiago Marco l'any 1932, mostra l'etapa republicana del Parlament.

Passadís de les vicepresidències i les secretaries (1889), coberta amb teginats de fusta, marbre i metall. A continuació hi ha una galeria amb coberta mitjançant una sèrie de cúpules sobre petxines que s'inspira en exemples de tradició bizantina. Les parets mostren fornícules amb efígies de reis medievals del casal de Barcelona.

Sala de la Mesa i de la Junta de Portaveus (1889). El sostre d'aquesta sala és característic de Pere Falqués. Les bigues de ferro, cobertes de fusta i amb elements ornamentals decoratius.

Auditori (2003), havia estat un dels patis de l'antic arsenal, es va inaugurar l'any 2003. L'espai és cobert amb una cúpula de vidre tallat, obra d'André Ricard, en el centre hi ha l'escut de Generalitat. Els murs del pati, amb les balconades i els finestrals de Pere Falqués i les gàrgoles de l'antic arsenal al damunt, el terra és de marbre on també hi ha l'escut de la Generalitat.

Districte: Ciutat Vella
Barri: Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

Enllaços d'interès:

www.parlament.cat/wp/pcat/parlament/historia-del-palau/la-disposicio-actual/
ww.parlament.cat/document/documents.pdf
www.parlament.cat/wp/aulaparlament/visites/

Valorem, cuidem i respectem el nostre entorn