Barri de la Font d'en Fargues
El barri de la Font d'en Fargues es troba al mig de la muntanya, a la falda del turó de la Rovira. Hi abundaven torretes que les famílies benestants construïen per anar a estiuejar, per descansar i fer salut. Després de la Guerra Civil moltes torretes van ser abandonades i avui en dia s'han transformat en escoles, llars d'avis i altres equipaments. Aquesta zona disposava d'aigua en abundància i l'element emblemàtic és la font que dona nom al barri.
Passeig de la Font d'en Fargues. A començament del segle XX Montserrat de Casanovas va ser la primera que va començar a parcel·lar les seves terres amb la idea de construir cases amb jardí.El passeig de la Font d'en Fargues era l'eix principal i s'hi van construir diverses torres, algunes de considerable envergadura, a partir de 1908. La més antiga és can Giol cantonada amb passeig Maragall.
Casal de la Font d'en Fargues, carrer de Pedrell, 67-69.
Als anys 20 es va crear l'Associación de Propietarios de Fargas, Mulassa y sus entornos. L'Asociación es va dur a terme per resoldre problemes de barri com ara la urbanització dels seus carrers, subministrament d'aigua, enllumenat, etc. També hi havia un interès social i lúdic i per tal motiu es va construir el Casino l'any 1928 per l'arquitecte Adolf Florensa que tenia una casa d'estiueig al barri.
Va desaparèixer l'associació i el Casino va passar a ser el Casal Familiar de Sant Antoni de Pàdua fins al 2001. Finalment l'Ajuntament el va comprar i el va rehabilitar per fer el Casal al servei de la ciutadania, any 2011.
Església de Sant Antoni de Pàdua, carrer Pedrell, 64.
Els veïns van voler tenir una parròquia al barri, ja que els feligresos havien d'anar a l'església del Carmel o d'Horta. Adolf Florensa, projecte i construcció.
Inaugurada l'any 1927 tenia l'aspecte d'església marinera, segons deien els veïns. Durant la guerra civil va resultar cremada i quasi totalment destruïda. Posteriorment va ser reconstruïda pel mateix Florensa.
Font Hortina, quedava a mitja pujada del passeig de la Font d'en Fargues.
La font d'en Fargues. El 1900 Pere Fargas i Montserrat de Casanovas van decidir construir una petita cova a la font que tenien a les seves terres del turó de la Rovira. S'hi va construir un berenador amb un quiosc modernista, L'aigua tenia gran prestigi per tenir propietats oligometàl·liques i lítiques i durant uns anys es va comercialitzar. Va ser un indret de gran afluència per fer-hi fontades i aplecs fins ben entrats els anys setanta.
A mitjan anys setanta va ser quan s'hi va construir un restaurant i es va malmetre tot l'encant del lloc, a més a més de gran part del quiosc modernista.
L'Ajuntament de Barcelona ha acabat l'obra de recuperació del recinte patrimonial de la Font d'en Fargues en el mes de febrer, espai emblemàtic i històric del barri i que ara torna a lluir com en els anys de la seva màxima esplendor.
Entrada al Parc del Guinardó. L'entrada pel carrer Maurici Vilomara és una de les portes del Parc del Guinardó i hi anem fins al mirador de la Mitja Lluna.
Mirador de la Mitja Lluna. Carrer Gran Vista, 160. És un espai que s'aboca sobre la vall d'Horta i més enllà i que ens ofereix una bona panoràmica de part de la serra de Collserola i del Montseny.
Cases dels Periodistes (grup Font d'en Fargues). Carrer Frederic Rahola, 46 i carrer Pedrell. La Cooperativa de Periodistes es va acollir a la llei de les Cases Barates de 1911 i van fer un projecte per construir 70 xalets entre els sectors de la Salut, de Fargues i de la Mulassa. Eren un sector social influent en les polítiques de la ciutat i tenien bons contactes a les més altes esferes. Van tenir dificultats per aconseguir convèncer que aquells xalets podien considerar-se cases barates; i encara que no van construir la totalitat del projecte, al sector de Font d'en Fargues es van fer sis xalets amb jardí, el 1918.
Casa de Joan Salvat-Papasseit. A la torreta del carrer de Can Pujolet, 51, durant una temporada de 1922 hi va viure el poeta Joan Salvat-Papasseit per refer-se de la tuberculosi.
Val la pena voltar pel barri i descobrir les torretes que realment són ben boniques.
Casa del davant:
Cases de Periodistes (sector de la Mulassa). Es van construir vuit xalets entre el carrer Peris Mencheta i el carrer Maryland, que als anys vint van canviar-li el nom pel de Marqués de Foronda, president de la Companyia de Tramvies de Barcelona i que havia concedit bitllets de lliure circulació als periodistes perquè es poguessin traslladar de les redaccions als diaris a casa seva. Ens van inaugurar el 1917.
Encara podem veure en peu i rehabilitades dues torres a Peris Mencheta, amb una antiga torre d'aigua per garantir l'abastament d'aigua a totes les cases.
El carrer de Peris Mencheta abans rebia el nom de passeig de la Font de la Mulassa (font avui desapareguda).
Torre Maria - casa d'Antoni Rovira i Virgili. És una de les torres dels periodistes i va ser la casa d'estiueig d'Antoni Rovira i Virgili, insigne polític i periodista, diputat i vicepresident primer del Parlament de Catalunya en temps de la Generalitat republicana, als anys trenta.
Quan van marxar a l'exili i li van prendre la casa i es van endur tota la documentació que va anar a parar a l'Arxiu de Salamanca, com tanta documentació política i privada d'aquella època, requisada com a botí de guerra.
Can Carabassa (Col·legi de la Sagrada Família). La casa data com a mínim del segle XVII. N'eren propietaris a començaments del XVIII, Llúcia Melgar i Ignasi Carabassa. El 1909 la comprava Carles Marés i Robert, que s'havia enriquit a Amèrica, el qual va convertir la vella casa en palauet d'estil neoclàssic, molt del gust del temps i de la classe social del propietari.
Fins al 1954 hi van residir els fills de Carles Marés. La finca tenia terres agrícoles dedicades bàsicament a la vinya. Tenien cup, botes i trull. Tenien totes les facilitats de regatge amb aigua abundant. La terra era treballada per masovers.
Torrent de Carabassa. Aquest torrent és un dels pocs vestigis que queden dels espais per on corria l'aigua que provenia dels turons. Estava format per l'aigua que baixava del torrent del Carmel i del torrent del Paradís. Recorria les terres de Can Carabassa i els conferia gran fertilitat.
Can Fargas. És la masia que dona identitat al barri de la Font d'en Fargues, perquè n'és l'origen.
La torre romànica de defensa (part central de l'edifici) entorn de la qual va anar creixent la casa, data del segle XII.
Al segle XVIII s'anomenava Mas Pujol perquè la família Pujol, importants especiers i adroguers que s'havien enriquit. L'última hereva dels Pujol es va casar (a mitjan segle XIX) amb Antonio de Casanovas, família propietària d'un extens territori que arribava fins a l'Hospital de Sant Pau.
A partir de 1997 la masia va començar un periple de despropòsits que va culminar finalment (el febrer de 2009) en la recuperació de la masia per salvar-ne la integritat, en la seva vàlua patrimonial i històrica de primera magnitud.
La masia ha estat rehabilitada i és l'Escola Municipal de Música Can Fargues des del curs 2016-2017.
Us animo a fer un bon tomb per aquest barri, perdre's pels seus carrers i admirar les torretes que encara hi queden. Un avís: tot són pujades, però val la pena.
Districte: Horta-Guinardó
Barri: Font d'en Fargues
https://ajuntament.barcelona.cat/escolesmusica/emmcanfargues/presentacioLa font d'en Fargues. El 1900 Pere Fargas i Montserrat de Casanovas van decidir construir una petita cova a la font que tenien a les seves terres del turó de la Rovira. S'hi va construir un berenador amb un quiosc modernista, L'aigua tenia gran prestigi per tenir propietats oligometàl·liques i lítiques i durant uns anys es va comercialitzar. Va ser un indret de gran afluència per fer-hi fontades i aplecs fins ben entrats els anys setanta.
A mitjan anys setanta va ser quan s'hi va construir un restaurant i es va malmetre tot l'encant del lloc, a més a més de gran part del quiosc modernista.
L'Ajuntament de Barcelona ha acabat l'obra de recuperació del recinte patrimonial de la Font d'en Fargues en el mes de febrer, espai emblemàtic i històric del barri i que ara torna a lluir com en els anys de la seva màxima esplendor.
Mirador de la Mitja Lluna. Carrer Gran Vista, 160. És un espai que s'aboca sobre la vall d'Horta i més enllà i que ens ofereix una bona panoràmica de part de la serra de Collserola i del Montseny.
Cases dels Periodistes (grup Font d'en Fargues). Carrer Frederic Rahola, 46 i carrer Pedrell. La Cooperativa de Periodistes es va acollir a la llei de les Cases Barates de 1911 i van fer un projecte per construir 70 xalets entre els sectors de la Salut, de Fargues i de la Mulassa. Eren un sector social influent en les polítiques de la ciutat i tenien bons contactes a les més altes esferes. Van tenir dificultats per aconseguir convèncer que aquells xalets podien considerar-se cases barates; i encara que no van construir la totalitat del projecte, al sector de Font d'en Fargues es van fer sis xalets amb jardí, el 1918.
Casa de Joan Salvat-Papasseit. A la torreta del carrer de Can Pujolet, 51, durant una temporada de 1922 hi va viure el poeta Joan Salvat-Papasseit per refer-se de la tuberculosi.
Val la pena voltar pel barri i descobrir les torretes que realment són ben boniques.
Casa del davant:
Cases de Periodistes (sector de la Mulassa). Es van construir vuit xalets entre el carrer Peris Mencheta i el carrer Maryland, que als anys vint van canviar-li el nom pel de Marqués de Foronda, president de la Companyia de Tramvies de Barcelona i que havia concedit bitllets de lliure circulació als periodistes perquè es poguessin traslladar de les redaccions als diaris a casa seva. Ens van inaugurar el 1917.
Encara podem veure en peu i rehabilitades dues torres a Peris Mencheta, amb una antiga torre d'aigua per garantir l'abastament d'aigua a totes les cases.
El carrer de Peris Mencheta abans rebia el nom de passeig de la Font de la Mulassa (font avui desapareguda).
Torre Maria - casa d'Antoni Rovira i Virgili. És una de les torres dels periodistes i va ser la casa d'estiueig d'Antoni Rovira i Virgili, insigne polític i periodista, diputat i vicepresident primer del Parlament de Catalunya en temps de la Generalitat republicana, als anys trenta.
Quan van marxar a l'exili i li van prendre la casa i es van endur tota la documentació que va anar a parar a l'Arxiu de Salamanca, com tanta documentació política i privada d'aquella època, requisada com a botí de guerra.
Can Carabassa (Col·legi de la Sagrada Família). La casa data com a mínim del segle XVII. N'eren propietaris a començaments del XVIII, Llúcia Melgar i Ignasi Carabassa. El 1909 la comprava Carles Marés i Robert, que s'havia enriquit a Amèrica, el qual va convertir la vella casa en palauet d'estil neoclàssic, molt del gust del temps i de la classe social del propietari.
Fins al 1954 hi van residir els fills de Carles Marés. La finca tenia terres agrícoles dedicades bàsicament a la vinya. Tenien cup, botes i trull. Tenien totes les facilitats de regatge amb aigua abundant. La terra era treballada per masovers.
Torrent de Carabassa. Aquest torrent és un dels pocs vestigis que queden dels espais per on corria l'aigua que provenia dels turons. Estava format per l'aigua que baixava del torrent del Carmel i del torrent del Paradís. Recorria les terres de Can Carabassa i els conferia gran fertilitat.
Can Fargas. És la masia que dona identitat al barri de la Font d'en Fargues, perquè n'és l'origen.
La torre romànica de defensa (part central de l'edifici) entorn de la qual va anar creixent la casa, data del segle XII.
Al segle XVIII s'anomenava Mas Pujol perquè la família Pujol, importants especiers i adroguers que s'havien enriquit. L'última hereva dels Pujol es va casar (a mitjan segle XIX) amb Antonio de Casanovas, família propietària d'un extens territori que arribava fins a l'Hospital de Sant Pau.
A partir de 1997 la masia va començar un periple de despropòsits que va culminar finalment (el febrer de 2009) en la recuperació de la masia per salvar-ne la integritat, en la seva vàlua patrimonial i històrica de primera magnitud.
La masia ha estat rehabilitada i és l'Escola Municipal de Música Can Fargues des del curs 2016-2017.
Districte: Horta-Guinardó
Barri: Font d'en Fargues
Enllaços d'interès:
https://www.lavanguardia.com/barcelona-recupera-font-d-fargas-espacio-publico.html
Valorem, cuidem i respectem el nostre entorn
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada