Palau Güell de Barcelona

dilluns, d’agost 19, 2024

Palau Güell de Barcelona

El Palau Güell celebra una jornada de portes obertes cada 1r diumenge de mes, l'11 de febrer, 23 d'abril, 20 de maig i 11 i 24 de setembre.

Una mica d'història: Gaudí i Güell es van conèixer a finals del segle XIX. La seva bona relació va fer que Güell li encarregués una de les primeres obres de Gaudí, el Palau Güell.
Eusebi Güell (industrial, polític i mecenes) va voler que Gaudí li construís un palau urbà com a ampliació de la casa familiar que tenia a la Rambla de Barcelona.

Palau Güell (18886-1890) va ser l'habitatge de la família Güell i López fins que es traslladà al Parc Güell.
Gaudí va dissenyar un palau funcional adaptat a les necessitats de la vida privada de la família i a la intensa vida social i cultural que va acollir.
L'edifici destaca per la seva innovadora concepció de l'espai i de la llum. Gaudí va utilitzar materials nobles tradicionals (pedra, fusta, ferro forjat, ceràmica, vidre, etc.).
Es fa imprescindible la visita a aquest palau per entendre la posterior obra de Gaudí.
La façana principal destaca pels seus dos grans arcs parabòlics d'entrada tancats per dues grans portes de ferro forjat. La façana totalment construïda amb pedra calcària del Garraf.
La cotxera era el lloc on es deixaven els carruatges, mentre que els cavalls baixaven a l'estable del soterrani per una rampa. El paviment de la cotxera i el vestíbul de l'entrada és de fusta de pi que esmorteïa el soroll del pas dels cavalls i dels carruatges.

La cavallerissa destaca per les columnes de maó amb capitells i sostre de voltes.

Pati interior que aireja la cavallerissa. Des d'aquest patí es recollia l'aigua de pluja.

El vestíbul destaca pel marbre de les parets, el paviment i el sostre. Dona accés a la planta noble per una escala d'honor de pedra.

A l'entresol tenia el Sr. Güell el despatx. L'avantsala és l'espai d'entrada a la planta noble. Es destaquen els vitralls.

Sala de pas per on passaven les visites per accedir al saló central. Destaca la galeria d'arcs sobre columnes, la tribuna que dona al carrer i aporta molta llum.

La sala de visites destaca el sostre fet de fustes nobles de gran qualitat i ornaments de ferro forjat i pa d'or. Els vitralls decorats amb personatges de l'obra de Shakespeare.

El saló central és cobert per una cúpula parabòlica que il·lumina tot l'espai on se celebraven concerts. Hi ha la capella-armari que, quan s'obrien les portes deixava a la vista l'altar.

La sala de confiança servia de lloc de reunions i conversa. També era un espai on les filles assajaven i feien concerts de piano.

La sala de fumadors era un racó tranquil per passar l'estona i gaudir de la lectura. El banc va ser dissenyat per Gaudí.

La terrassa és un espai d'àmbit privat i d'on es pot contemplar la impressionant façana posterior que dona al pati d'illa i destaca la seva tribuna sobresortida amb persianes de llibret de fusta.

El dormitori d'Isabel López destaca per l'arabesc de ferro forjat i daurat que orna les columnes.
Els dos dormitoris del matrimoni, un pel marit i un per l'esposa, es comuniquen interiorment.
Hi ha un total de 20 xemeneies que corresponen a les 15 llars de foc, a conductes de ventilació i a les sortides de fum de les cuines. Totes les xemeneies tenen formes evocadores i demostren la fantasia i imaginació de Gaudí. Va utilitzar peces de rebuig, sobretot fragments de rajoles de ceràmica trencades (moltes procedents de la fàbrica Pujol i Bausis) i trossos de plats de pisa blanca (majoritàriament procedents de la fàbrica Pickman de la Cartuja de Sevilla).
Al mig del terrat hi ha l'agulla, alçada 15 m) situada sobre la cúpula del saló central. Revestida amb petits fragments de pedra de marès vitrificada procedent de les parets internes dels forns de calç ja amortitzats de la finca dels Güell al Garraf. Aquest material no absorbeix l'aigua i protegeix l'estructura de les humitats.