Etiquetes

Passejada per la Vall d'Hebrón i Sant Genís dels Agudells

Passejada per la Vall d'Hebron i Sant Genís dels Agudells.
Itinerari extret del web de l'Ajuntament de Barcelona. 

Hem quedat a la sortida del metro de Montbau i des d'aquí pugem pel carrer de l'Arquitectura per anar al carrer Natzaret on comencem la nostra ruta.

Can Safont, carrer Natzaret 107.
La primitiva casa data del segle XIII. Al llarg dels segles ha sofert profundes transformacions.
La casa va tenir molta importància en els segles XVIII, XIX i la primera meitat del segle XX, ja que era lloc de referència per a qualsevol activitat social de Sant Genís, en aquell indret hi havia molta caça i hi acudia gent important de Barcelona.
La restauració de la can Safont va desfer els finestrals gòtics i tapiat els portals, no queda res de l'arquitectura que tenia. L'any 1979 va morir la darrera propietària i va passar a ser propietat del Bisbat de Barcelona. Actualment, hi resideixen les religioses Misioneras Auxiliares de la Iglesia.


Església de Sant Genís dels Agudells, carrer de Saldes 3.
És una de les parròquies més antigues de Barcelona, sembla que va ser fundada el 931, però l'edifici actual és de 1571. A la façana hi ha esculpida una creu gòtica.
Al costat de l'església hi ha el cementiri, únic que es manté dins del nucli urbà de la ciutat i que no és de titularitat municipal.
El mot Agudell fa referència a afilat o agut i equival a pic, un puig de cim agut. Probablement el nom d'Agudells sorgeix tant dels cims, com dels pendents encinglerats.



Can Soler, o Granja Soler o Can Gener, carretera de l'Arrabassada 135.
Està situada al torrent de la font del Bacallà, la masia ocupa una finca situada en terrenys agrícoles i forestals. És la masia més ben conservada del barri de Sant Genís dels Agudells.
La masia està situada en un entorn agrícola, just a l'entrada del Parc de Collserola. Es va construir a principis del segle XIX, datada en 1801 com a Casa Berengueras i coneguda popularment com a Cal Boig. Va començar a dir-se Can Soler durant el segle XX pel nom del seu propietari, Antoni Soler.
Té coberta de teulada àrab i a la façana encara es poden veure uns notables esgrafiats.
Fins al 2000, se'n van cuidar uns masovers, i durant anys l'antiga masia va acollir unes dependències de l'empresa municipal Barcelona Activa.
Actualment, disposa d'uns horts cuidats per jubilats del districte. La masia té una bassa de 400 m2 amb aigua procedent de la font del Bacallà.
Des del 2010, el recinte és gestionat per l'Escola d'Art Floral i Disseny de Jardins.

Can Piteu, carrer Natzaret 67-81. Antiga masia construïda al segle XVIII, però radicalment modificada en ser convertida en residència per a la gent gran. Destaquen les grans arcades en un mur de contenció, amb grans arcades, visible des del carrer. S'han fet obres a la finca per destinar-la a equipaments públics.
En aquesta masia hi va viure el musicòleg i crític musical Joaquim Pena i Costa (Barcelona 1873-1944).

Can Figuerola, carrer Sinaí amb carrer Judea.
És una masia del segle XV, mostra viva del gòtic civil de la ciutat de Barcelona. La masia tenia una gran extensió de terreny entre la Vall d'Horta i el Tibidabo
Rep el nom d'una família important en la història d'Espanya del segle passat, Laureà Figuerola, que va ser ministre d'hisenda en el govern provisional d'Espanya en la revolució de 1868 que va establir la pesseta com a moneda espanyola.
Sota l'edifici encara es conserven túnels i llargs passadissos subterranis que facilitaven la fugida en cas de setge en temps de guerra o atacs de bandolers que van actuar en la zona durant el segle XVII.
La masia va ser restaurada per Alfredo Palmero, nou propietari, i actualment és seu del Museu d'Art Palmero. Va respectar l'estructura externa com a l'interior. La façana principal de grans dovelles, amb l'escut de pedra i els finestrals gòtics.

Patronat Ribas, passeig de la Vall d'Hebron 93-103.
A començaments del segle XX els germans Ribas Regordosa pertanyien a una família de Rubí enriquida amb la indústria del tèxtil. Amb la intenció d'afavorir els fills dels seus obrers van tirar endavant diverses accions entre les quals hi va haver la creació d'un orfenat a Barcelona. El Patronat Ribas o Orfenat Ribas es va construir amb la finalitat primordial de conservar i gestionar el patrimoni de la família. El 1919 el Patronat van comprar la finca de Can Besora, mas desaparegut.
L'arquitecte va ser Enric Sagnier i Villavecchia i es va inaugurar el 1930. D'estil eclèctic, amb una certa tendència classicista, va ser pròxim al modernisme de moda en l'època.
Va funcionar com a orfenat fins al curs 1970-1971. Actualment és l'institut de Vall d'Hebron.

Camí de Sant Genís a Horta, entre els carrers Alarcón i Vidal i Barraquer.
Antic camí que comunicava el poble d'Horta, passant per la Clota fins a Sant Genís dels Agudells. El tram que es conserva ha quedat seccionat per l'avinguda Cardenal Vidal i Barraquer i dividit en dos trams. El millor conservat és el que s'inicia al carrer Alarcón i serpenteja entre murs de maçoneria i zones de vegetació natural, fins a arribar a la Torre Jussana. Ara pavimentat constitueix un espai de passeig que ens retorna a la Barcelona de segles enrere.

Can Peronet


Monestir de les Mares Mínimes, avinguda Martí Codolar 20.
L'orde de les Monges Mínimes es va instal·lar a Barcelona l'any 1623, amb un primer establiment del Raval. L'any 1908 van adquirir una mansió propietat d'Hilari Pascual i Joaquima Martí-Codolar al costat de la Granja Vella, i, l'any 1914, van construir-hi la capella d'estil neogòtic.

Acabem la nostra passejada a l'hivernacle d'Horta. </http://www.hivernaclehorta.com/

Districte: Horta - Guinardó
Valorem, cuidem i respectem el nostre entorn
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada