La Casa de l'Aigua, Trinitat Nova i Trinitat Vella

dimarts, de juny 15, 2021

La Casa de l'Aigua, Trinitat Nova i Trinitat Vella

La Casa de l'Aigua va ser construida per la companyia pública municipal barcelonina Aigües de Montcada entre els anys 1915 i 1919. És un dels primers edificis construits amb formigó armat a Barcelona. El conjunt modernista tardà, obra dels enginyers Felip Esteva i Planas i Joan Sitjes amb material de formigó, totxo i ceràmica.

L'epidèmia del tifus causada per filtracions en els conductes de l'antic servei municipal d'aigua, havia motivat la decisió de construir aquestes noves instal·lacions. La infraestructura va proveir d'aigua als ciutadans de Barcelona fins l'any 1989 i va ser abandonada.
El sistema es nodria de l'aigua de les mines i dels pous de Montcada, tal i com s'havia fet històricament en el proveïment de Barcelona. Un cop a l'estació elevadora, l'aigua s'impulsava fins al dipòsit de la Trinitat Nova, on se n'avaluava la qualitat i es netejava abans de ser enviada per al seu consum al nucli antic de la ciutat, inclosa la Barceloneta.
A partir del 2007, els terrenys que envolten l'edifici es van rehabilitar i dividir en parcel·les de conreu i van ser sortejats entre els veïns. També es va plantar un jardí.
Entre els anys 2007 i 2013 l'Ajuntament de Barcelona va dur a terme la consolidació i millora del conjunt patrimonial. El DM de l'Aigua del 2018 es va obrir el conjunt complet, després de la reobertura seqüencial de la Casa de l'Aigua de Trinitat Nova, dels espais de distribució de bombament al Districte de Sant Andreu i del túnel i dispòsit situat al Districte de Nou Barris.

Actualment la Casa de l'Aigua és un museu i centre cultural. El recorregut va des de l'estació elevadora al dipòsit de la Trinitat Nova per una galeria hi ha una exposició permanent molt interessant sobre la història del proveïment de l'aigua a Barcelona des de l'època romana fins a la Revolució Industrial "El fil de l'aigua: continuïtat i doscontinuïtat".