Jardins de la Granja Vella de Martí Codolar

 La casa té l'origen en una masia del segle XVII, Can Gausachs. L'any 1722 es va vendre la casa i les terres als monjos del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron i es va convertir en la Granja de Sant Jeroni. Els monjos van comprar una altra casa en uns terrenys on avui hi ha l'Hospital de la Vall d'Hebron i la van anomenar Granja Nova, mentre que l'altra va passar a ser la Granja Vella. El 1798 van vendre la Granja Vella a la família Milà de la Roca que la van transformar en una casa neoclàsica senyorial als inicis del segle XIX, amb un estil afrancesat.

A meitat de segle XIX el propietari d'aquell moment, Joaquim Martí i Codolar, va construir-hi els jardins i una bassa quadrada. Anys més tard el fill, Lluís Martí-Codolar ompliria els jardins d'animals exòtics, entre els que hi havia l'elefant l'Avi, l'estrella del zoo. Quan l'elefant era petit li van posar el nom de Baby, es va passar deu anys a la finca, els seus ossos es conserven en el Museu de Zoologia de la ciutat. Tots aquests animals van constituir el 1892 l'inici del Parc Zoològic de Barcelona. L'any 1886 Dom Joan Bosco va visitar la Granja Vella i Lluís Martí-Codolar, arrel de la visita van començar una bona amistat. Aquesta amistat i la relació amb els salesians de Sarrià van fer que al 1946 els Martí-Codolar cedissin l'antiga Granja Vella a la congregació dels salesians, que hi van entrar el 1949 i van inaugurar el seminari.

L'edifici és una joia arquitectònica protegida com a Bé d'Interès Cultural Local.

La cara esculpida de la Sra. Consol Pasqual Bofarull, esposa del Sr.Martí

Hivernacle

Dues zones: racó tropical, amb llorer, plàtan, palmera excelsa i pollancre que conviuen amb plantes baixes; i el patí destinat a les aus exòtiques, envoltat de xiprers, murtes, ginkgos i til·lers.

En aquest, les gàbies, revestides de rajoles valencianes, estaven destinades a faisans i paons.

Patí dels til·lers

Inicialment hi havia dues glorietes, en les quals el joc de la llum i les penombres misterioses del bosc, la calma perfumada i les plantes enfiladisses van enamorar el pintor modernista Santiago Rusiñol, convidat de la família. Entre els anys 1925 i 1930, l'artista immortalitzà diferents racons d'aquest jardí que tant l'apassionava.

Glorieta Rusiñol

Consta de tres zones definides amb tres famílies d'arbres i tres estanys. Antigament, dotze estàtues d'infants representaven els dotze treballs mitològics d'Hèrcules.

Zona clàssica: amb pinàcies i un estany amb la figura d'Arió de Lesbos, salvat del mar per un dofí. Templet dòric originalment amb la figura d'Hèrcules, avui substituïda per la d'Hebe, filla de Zeus i deesa de la joventut. Zona de transició: amb un estany rodó i un antic gronxador. Zona mediterrània: amb alzines, font monumental amb un dels treballs d'Hèrcules i dues glorietes, de les quals resta una.

El bosc romàntic

Elegant, assolellat i recollit, homenatge als animals de les aigües dels estanys amb l'estàtua de Flora, senyora de les flors, dels jardins, de la primavera i l'amor. Antigament hi lluïen una parella de cignes blancs i un altre de cignes negres. El guarneixen palmes de Sagú i una buguenvil·lea.

Jardí del Rombe

És un verdader plaer passejar per aquests jardins, anar descobrint els seus racons, imaginar com devia ser la vida social dels Martí-Codolar. És un dels jardins secrets que hi trobem a Barcelona i que cal conèixer. 

Actualment és la Residència Salesiana Martí-Codolar.

Per visitar els jardins cal fer reserva prèvia a reservas@marti-codolar.net - 
Tel. 934 291 801
Més informació:

http://marti-codolar.salesians.cat/hospederia/marti-codolar/ 

Districte Horta-Guinardó
Barri de la Vall d'Hebrón