Editorial Montaner i Simón - Museu Antoni Tàpies
L'edifici on està ubicada la Fundació Antoni Tàpies era l'antiga Editorial Montaner i Simón, una de les més importants de Barcelona, va tancar les seves portes l'any 1981 a causa de dificultats econòmiques.
Edifici industrial de finals del segle XIX, obra de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner construït entre 1881 i 1885, des del 1977 l'edifici està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
És la primera obra de Lluís Domenech del període modernista per encàrrec del seu oncle Ramon Montaner i Vila.
La façana combina maó vist sense polir, molt utilitzat en l'àmbit industrial, i ferro, és la primera vegada que s'utilitza aquesta combinació en el centre urbà. La decoració de la façana té una influència clàssica i musulmana amb decoració arabesca. Ens fixem i veiem que corona l'edifici un elm i un àngel trompeter, l'elm representa el passat gloriós de Catalunya com nació i l'àngel amb la seva trompeta anuncia l'aparició d'una novetat, un nou llibre (recordem que és una editorial). Sota hi ha tres busts que representen tres grans figueres literàries: Dante, Cervantes i Milton. Quatre plaques mostren els noms d'autors que van utilitzar tècniques d'impressió per publicar els seus estudis: Maltre-Brun, Lafuente, Secchi i un quart que no es coneix ja que es va perdre a principis del segle XX. Sota les plaques hi ha tres rodes dentades simbologia de l'època industrial. La roda central conté un àliga sobre un llibre obert, coronada per una estrella, iconografia de l'èxit empresarial.
Editorial Montaner i Simón apareix en lletres gòtiques decorades amb elements vegetals a l'arquivolta de la porta principal.
Les grans finestres permeten entrar molta llum natural.
L'edifici constava de tres plantes: un semisoterrani, una planta baixa o principal i un primer pis.
El primer pis estava destinat a les oficines. L'entrada principal destinada al públic hi havia una escala central de metall que conduïa al soterrani, i dues escales laterals que portaven a la planta principal. Al final de la planta hi havia el magatzem, l'empaquetatge, l'expedició i la comptabilitat. Al soterrani hi havien les màquines d'imprimir, el taller de composició, enquadernació i les màquines que preparaven el paper per a la impressió.
La Fundació Antoni Tàpies compta amb un museu amb la col·lecció d'obres del mateix artista, interessants exposicions, biblioteca, botiga,...
Podeu informar-vos en el seu web: https://fundaciotapies.org/
Edifici industrial de finals del segle XIX, obra de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner construït entre 1881 i 1885, des del 1977 l'edifici està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
És la primera obra de Lluís Domenech del període modernista per encàrrec del seu oncle Ramon Montaner i Vila.
La façana combina maó vist sense polir, molt utilitzat en l'àmbit industrial, i ferro, és la primera vegada que s'utilitza aquesta combinació en el centre urbà. La decoració de la façana té una influència clàssica i musulmana amb decoració arabesca. Ens fixem i veiem que corona l'edifici un elm i un àngel trompeter, l'elm representa el passat gloriós de Catalunya com nació i l'àngel amb la seva trompeta anuncia l'aparició d'una novetat, un nou llibre (recordem que és una editorial). Sota hi ha tres busts que representen tres grans figueres literàries: Dante, Cervantes i Milton. Quatre plaques mostren els noms d'autors que van utilitzar tècniques d'impressió per publicar els seus estudis: Maltre-Brun, Lafuente, Secchi i un quart que no es coneix ja que es va perdre a principis del segle XX. Sota les plaques hi ha tres rodes dentades simbologia de l'època industrial. La roda central conté un àliga sobre un llibre obert, coronada per una estrella, iconografia de l'èxit empresarial.
Editorial Montaner i Simón apareix en lletres gòtiques decorades amb elements vegetals a l'arquivolta de la porta principal.
Les grans finestres permeten entrar molta llum natural.
L'edifici constava de tres plantes: un semisoterrani, una planta baixa o principal i un primer pis.
El primer pis estava destinat a les oficines. L'entrada principal destinada al públic hi havia una escala central de metall que conduïa al soterrani, i dues escales laterals que portaven a la planta principal. Al final de la planta hi havia el magatzem, l'empaquetatge, l'expedició i la comptabilitat. Al soterrani hi havien les màquines d'imprimir, el taller de composició, enquadernació i les màquines que preparaven el paper per a la impressió.
Podeu informar-vos en el seu web: https://fundaciotapies.org/
 |
| Mitjó. Acer inoxidable i malla metàl·lica |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada