Jardins de la Tamarita

dimecres, de novembre 14, 2018

Jardins de la Tamarita

Els jardins de la Tamarita pertanyien a una finca senyorial dels Craywinckel, família aristocràtica d'origen belga.
Al començament del segle XX va ser adquirida per l'industrial del cotó Alfredo Mata. Hi va edificar una casa envoltada de jardins que va encarregar a l'arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí que va preservar les formes i disposicions vegetals originals. Jardí mediterrani amb elements renaixentistes com la plaça dels Quatre Continents, amb escultures de Virgilio Arias.
En els jardins gaudim d'una important biodiversitat. Un altre jardí que us recomano molt visitar-lo.

Durant la guerra civil la casa es va convertir en una txeca de la polícia política soviètica, l'NKVD. Les txeques anaven destinades als espies dels franquistes, però també van tancar republicans antiestalinistes. Hi havia cel·les molt petites, de dimensions d'un armari. D'altres, amb una temperatura molt elevada i amb un soroll fortíssim per tal de no deixar-los dormir i així els presos no podien descansar mai. Hi van patir tortures i alguns presos els van treure de la Tamarita per executar-los sense cap tipus de judici.
La torre del Dr. Andreu ubicada en l'avinguda del Tibidabo va ser la seu del consulat soviètic, 1936-1939. Tot el subterrani de la casa era un búnker antiaeri per protegir-se de les bombes així, tot el funcionari de la Unió Soviètica tenien el seu búnker particular preparat per soportar situacions d'aïllament prolongat.
Hi havien uns tunels que conectaven amb la presó dels jardins de la Tamarita.

Actualment la casa és la seu de la Fundació Blanquerna.